Hola a tots/es!:)
Entre tantes coses que m'agrada fer, una també es escriure tot i que faig el que puc..
Us deixo aquí tot seguit l'últim escrit que he fet:) Espero que us agradi!
Us deixo aquí tot seguit l'últim escrit que he fet:) Espero que us agradi!
"Cada matí a l’Hospital del Mar, abans d’anar amb l’assistenta Magda que m’atén cada dia, una simpàtica noia, alta, amb els cabells castanys i ulls verds, i que és l’encarregada de portar-me fins al doctor Solé, un expert doctor d’uns cinquanta anys, per fer-me un reconeixement general, ja que jo soc incapaç d’anar-hi tot sol degut la meva invalidesa. Aquestes dos hores que em queden lliures entre l’esmorzar i l’hora diària de la visita, em quedo darrere d’aquella gran paret, que separa la gran i espaiosa sala d’espera amb la part davantera del hospital.
Observo l’entorn, aquell parc tan verd en ple mes de maig, amb aquells alts til·lers, verds plataners i florits tarongers amargs, al voltant d’un passeig per als ciclistes i vianants que arriba fins a la majestuosa font, que dona un toc d’elegància amb aquell senzill parc. Tot això envoltat per el dolç cant dels pit-roig, per l’arribada de les orenetes, el cant de les vistoses i acolorides mallerengues,... I després, finalment, la gent que dona vida amb aquest entorn. Dones grans amb carrets per anar a comprar de ben d’hora, empresaris amb el seu típic vestit negre i acompanyats amb la maleta marró de cuir, caminant ràpidament ja que segurament que fan tard a la feina, nens petits incapaços d’anar a l’escola tots sols, i estan acompanyats normalment per les seves estressades mares, que porten els seus fills com si fossin una càrrega,..
Tots amb una vida plena de vitalitat i salut. Tot al contrari de el que l’acompanya al seu darrere, gent desesperada per que no troba remei per la seva malaltia, d’altres tristos per haver perdut un familiar o un altre ser estimat, d’altres que estan condemnats a viure tot el que els hi queda de vida al hospital,.. Tot això és la vida i el punt de vista que tinc jo des de aquesta eterna vida sense cap solució, encadenat amb una cadira de rodes de per vida."
Moltes gràcies!^^